L’altre dia vaig anar al metge perquè tenia angines. Mentre li explicava què em passava, ell prenia nota, fent-me preguntes sobre la meva simptomatologia. Desprès d’una estona, finalment em va fer la pregunteta:
-Què ets de Lleida, tu?
M’ho han preguntat tants cops a Barcelona, que de vegades tinc la temptació de dir que sí, que sóc de Lleida i que és de veres allò que diuen dels Lleidatans, que els meus pares són cosins germans.
Però no, li vaig respondre que sóc de Castelló de la Plana.
-És clar -em va dir-, té tot el sentit del món; sabies que el País Valencià va ser repoblat per catalans, aragonesos i castellans?
Sense deixar-me respondre que sí que ho sabia, que tenia estudis, va continuar explicant-me que la conquesta de València la van portar a terme la corona d’Aragó, Jaume I com a Comte de Barcelona i els castellans; i que de fet, l’escut de Salamanca és l’únic que té les quatre barres ja que el Rei Jaume I els va atorgar per la seva ajuda en la conquesta del Regne de València. I que per això hi ha zones on sempre s’ha parlat castellà.
-I com has d’anar a Orihuela a dir-los que parlin català, eh? Oi que no ho sabies això? –em va dir.
Mentre m’ho preguntava, jo pensava en les angines. Diuen que les angines es manifesten per cops de vent a la gola, però també que són un símptoma de que et calles coses. És clar que em callo coses, en aquest món t’has de callar coses.
-Saps quin és el secret d’una bona paella? -em va preguntar.
Aleshores el vaig tallar demanant-li que fos tan amable de fer-me la recepta de l’Azitromicina i que si pogués ser que fos en càpsules d’aquelles de curta durada. Em va mirar sorprès i es va posar a gargotejar la recepta un pèl irritat perquè hagués aturat d’arrel el seu catalansplaining.
A mi, que he viscut la meitat de la meva vida a Castelló i l’altra a Barcelona, que els catalans m’expliquin coses sobre el País Valencià i les seves diferències lingüístiques no em molesta. Però que m’expliquin com es fa una bona paella, em provoquen angines.